Helena Hendel - El Cant Dels Ocells - Catalan song נחמה ( הלנה ) הנדל - שירת הציפורים - שיר בקטלאנית. https://en.wikipedia.org/wiki/El_cant...​ cant dels ocells" (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature's joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem.[1] The song was made famous outside Catalonia by Pablo Casals' instrumental version on the cello.[2] After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.[1] Al veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L’àguila imperial se’n vola cel adalt, cantant amb melodia, dient: Jesús és nat, per treure’ns de pecat i dar-nos alegria. Repon-li lo pardal: Avui, nit de Nadal, és nit de gran contento! El verdum i el lluer diuen cantant, també : "Oh, quina alegria sento! Cantava el passerell : Oh, que hermós i que bell és l’infant de Maria! I li respon el tord : Vençuda n’és la mort, ja naix la vida mia ! Refila el rossinyol : És més bonic que el sol més brillant que una estrella! La cotxa i el bitxac festegen al manyac i a sa Mare donzella. Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria; el canari segueix: llur música pareix del Cel gran melodia. Ja n’entra el cotoliu dient: Ocells veniu a festejar l’aurora! I lo merlot, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora. L’estiverola diu: No és hivern ni estiu sinó que és primavera; puix que és nada una flor que pertot dóna olor I omple la terra entera. Cantava el francolí: Ocells qui vol venir avui a trenc de dia a veure el gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d’una establia? Ve cantant el puput: Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa! La tórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa. Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries; la guatlla i el cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies. Cantava la perdiu Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia, per a veure l’Infant com està tremolant en braços de Maria. La garsa, griva o gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera: Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera. Xiuxiueja el pinsà: Glòria avui i demà; sento gran alegria de veure el diamant tan hermós i brillant als braços de Maria. El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren. El gamarús i el duc diuen: Mirar no puc; tals resplendors m’admire